BENVINGUTS a Santa Maria de l’Estany
Sou en l’indret on fa més de 900 anys –el 1080- s’establí una petita comunitat de canonges per viure seguint la Regla de sant Agustí.
Aquesta comunitat fructificà, i amb el temps, en el lloc de la petita primera església construí un seguit d’edificis que demostren la seva esplendor: l’església de Santa Maria, el claustre romànic, les dependències per als canonges…
A redós del monestir i de l’estany que li donà nom s’anà agrupant el poble que avui us acull.
Des de fa més de tres segles, el monestir és la seu de la parròquia de Santa Maria de l’Estany. Del monestir medieval en resten l’església, les sales del museu i, sobretot, l’extraordinari claustre romànic, una joia de l’escultura religiosa de nivell internacional. L’estany fou dessecat segles enrere.
Esperem que, encara avui, les pedres us puguin transmetre la serenor, la placidesa i l’experiència interior per a les quals foren creades.
Bona visita!
1 SALA D’ART RELIGIÓS
La sala exposa el tresor parroquial de Santa Maria, així com altres peces de caràcter religiós procedent d’altres esglésies o particulars. Cal remarcar la creu processional de Santa Maria de L’Estany, d’argent ( segle XVII), la bacina de la Mare de Déu de la Llet (segle XVIII), el reliquiari de la Vera Creu (segle XVII), un magnífic copó barroc (segle XVIII), i el conjunt de crismeres (segles XVII a XIX).
Són també interessants les escaparates amb diferents marededéus, procedents de cases particulars i la col.lecció d’utensilis per elaborar les sagrades formes. La gran roda de fusta de la paret és una matraca de campanar: substituïa les campanes per Setmana Santa. És interessant també la maquinària del rellotge del campanar, amb els seus pesos.
2 SALA LAPIDARI
En la sala del lapidari s’hi guarden elements de pedra de diferents naturalesa. Són molt interessants les làpides sepulcrals gòtiques, amb representació del calvari (segles XIII i XIV), l’ossera de la família Centelles (s. XI-XII), i les tombes antropomorfes (s. XI-XII). Cal remarcar el conjunt de claus de volta barroques procedents de l’església del monestir (s. XVII), amb sants i àngels en relleu. N’hi ha de pedra i de guix.
3 ALTRES SALES
Les sales següents mostren peces de molt diversa naturalesa. Cal remarcar una esplèndida calaixera de sagristia, de fusta de noguera, amb una delicada marqueteria (1733), els recipients de ceràmica per a ús domèstic, i el mostrari de rajoles de revestiment, de diferents èpoques (segles XVII a XX). Ja sortint cap al claustre, és interessant la porta plafonada d’interior (segle XVII).
4 SOBRECLAUSTRE
En època moderna es construí un pis sobre el claustre, destinat a dependències dels canonges. Aquest pis fou eliminat a mitjan segle XX, i vers 1987 es creà l’actual gran teulada volada, per protegir els capitells de la pluja sense carregar-hi pes al seu damunt. Avui és un espai que permet veure el claustre romànic des d’una perspectiva molt interessant.
5 CLAUSTRE
No hi ha cap dubte que el claustre de l’Estany és una joia del patrimoni cultural català.
L’ala nord del claustre, iniciada a mitjan segle XII, és la més primitiva. En els capitells es representa tota la vida de Crist, del naixement al calvari, i també altres temes al·legòrics a la redempció de la humanitat. Cal remarcar els capitells de la fugida a Egipte, del Sant Sopar i de l’entrada de Jesús a Jerusalem.
En l’ala oest del claustre, sobretot a la part interior, els capitells estan decorats amb temes de bestiari, flora, geomètrics i heràldics. Cal remarcar el capitell amb animals alats.
L’ala sud del claustre és la més moderna; fou acabada a finals del s. XIII o principis del XIV. Els seus capitells presenten motius decoratius semblants als de la galeria oest. Cal remarcar els capitells amb els motius encerclats d’un gall, un cavaller i un cérvol.
L’ala est és iconogràficament molt rica: si bé hi trobem escenes religioses, tals com l’anunciació a Maria, també hi ha les internacionalment conegudes escenes profanes, tals com una noia pentinant-se, uns pagesos batent una garba, o un bou tocant un instrument musical.
A banda dels capitells, en el claustre podem veure també el sarcòfag de la família Peguera (1335), i els dels abats Jaume de Rocabruna, Berenguer Desvall i Berenguer de Riudeperes (segle XIV).
6 ESGLÉSIA
L’església de l’Estany va ser consagrada l’any 1133, per bé que ha estat profundament reformada diverses vegades. Té planta de creu llatina, amb volta de canó. En la intersecció de la nau amb el transsepte trobem una cúpula que sustenta el campanar. L’absis central, centrat per una finestra ornamentada amb columnetes, és precedit per dues columnes amb capitells esculpits, que sustenten l’arc toral del presbiteri. Les dues absidioles foren construïdes de nou durant la profunda restauració de 1966-1970. Havien estat suprimides segles enrere. L’antiga sala capitular, o capella de sant Nicolau, és avui la Capella Fonda.
Cal remarcar molt especialment l’escultura gòtica d’alabastre de la Mare de Déu de l’Estany en actitud d’alletament (segle XIV). També són interessants la pica baptismal romànica, i les restes del cadirat del cor, d’època barroca.