El claustre romànic
El mot “claustre” procedeix del llatí “clausum”, és a dir “tancat”; en sentit genèric, designa el clos o clausura d’on no han de sortir els clergues regulars, dedicats a la vida contemplativa i separats del món ordinari. Però en sentit més concret, el claustre és el pati al voltant del qual s’organitzen les edificacions d’un monestir, o d’una canònica, com ara és el cas. El claustre és doncs, sobretot, un nexe d’unió entre les diferents edificacions que se situen al seu voltant.
No hi ha cap dubte que el claustre de l’Estany és un dels més originals de tota l’escultura romànica catalana.
L’ala nord del claustre, iniciada a mitjan segle XII, és la més primitiva. En els capitells es representa tota la vida de Crist, del naixement al calvari, i també altres temes al·legòrics a la redempció de la humanitat. Cal remarcar els capitells de la fugida a Egipte, del Sant Sopar i de l’entrada de Jesús a Jerusalem.
En l’ala oest del claustre, sobretot a la part interior, els capitells estan decorats amb temes de bestiari, flora, geomètrics i heràldics. Cal remarcar el capitell amb animals alats.
L’ala sud del claustre és la més moderna; fou acabada a finals del s. XIII o principis del XIV. Els seus capitells presenten motius decoratius semblants als de la galeria oest. Cal remarcar els capitells amb els motius encerclats d’un gall, un cavaller i un cérvol.
L’ala est és iconogràficament molt rica: si bé hi trobem escenes religioses, tals com l’anunciació a Maria, també hi ha les internacionalment conegudes escenes profanes, tals com una noia pentinant-se, uns pagesos batent una garba, o un bou tocant un instrument musical.
A banda dels capitells, en el claustre podem veure també el sarcòfag de la família Peguera (1335), i els dels abats Jaume de Rocabruna, Berenguer Desvall i Berenguer de Riudeperes (segle XIV).